Quan per primera vegada veus les fotografies de na Clémentine Thomas no pots, si no, sentir una sensació de buit. Un buit que empetiteix perquè les imatges ens mostra,ens ho fa sentir. És aquest ull de la fotògrafa francesa que, al llarg dels anys ha acabat trobant una manera d’absorbir les sensacions del paisatge a través de la càmera. Ni una ànima. Amb prou feines uns rastres de que en algun moment hi va haver presència humana al lloc. Per insignificant que és, la boia, el filat d’un camí ja esborrat pel temps i matolls, una muntanya d’àrids apilonats a l’horitzó tots ells són una petita senyal de que allà hi va passar algú. Ni el què, ni quan, ni tan sols poder localitzar el lloc en un punt del nostre imaginari és la part més inquietant del recull d’imatges que hem publicat a Bad Weather Press.
Landscapes de Clémentine Thomas
Quan per primera vegada veus les fotografies de na Clémentine Thomas no pots, si no, sentir una sensació de buit. Un buit que empetiteix perquè les imatges ens mostra,ens ho fa sentir. És aquest ull de la fotògrafa francesa que, al llarg dels anys ha acabat trobant una manera d’absorbir les sensacions del paisatge a través de la càmera. Ni una ànima. Amb prou feines uns rastres de que en algun moment hi va haver presència humana al lloc. Per insignificant que és, la boia, el filat d’un camí ja esborrat pel temps i matolls, una muntanya d’àrids apilonats a l’horitzó tots ells són una petita senyal de que allà hi va passar algú. Ni el què, ni quan, ni tan sols poder localitzar el lloc en un punt del nostre imaginari és la part més inquietant del recull d’imatges que hem publicat a Bad Weather Press.